Escriptura exposada, registres escrits i oralitat en la pràctica administrativa medieval. L’organització dels treballs comunals a Vila-real i Castelló (segles XIV-XV).

The exposed writing in the spaces of the city during the Middle Ages and the Early Modern Europe has been associated especially with the monumental or «apparatus» writing that celebrated power, as propaganda and memory. However, from the urban institutions were produced writings exposed, of mural ch...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Publicado en:Scripta Vol. 19; no. 19; pp. 1 - 19
Autor principal: Viciano, Pau
Formato: Artículo
Publicado: Scripta Jun2022
Materias:
Acceso en línea:Ver este registro en EBSCOhost
Descripción
Sumario:The exposed writing in the spaces of the city during the Middle Ages and the Early Modern Europe has been associated especially with the monumental or «apparatus» writing that celebrated power, as propaganda and memory. However, from the urban institutions were produced writings exposed, of mural character, with a purpose of practical communication, ephemeral, and, therefore, devoid of any vocation of monumentality. This type of public writing, although no material evidence is preserved, is documented in the administrative records of a Valencian small city such as Vila-real from the 14th-15th centuries. The textual references show that, at the request of the municipal authorities, inscriptions were made on the walls to organize a community service, such as military service. This is a practice that is embedded in organizational procedures based on written paper records but where oral communication continued to be prominent.
L’escriptura exposada en els espais de la ciutat durant l’edat mitjana i l’època moderna s’ha associat especialment a l’escriptura monumental o «d’aparat» que celebrava el poder, com a propaganda i memòria. Tanmateix, des de les institucions urbanes es generaven escriptures exposades, de caràcter mural, amb una finalitat de comunicació pràctica, e fímera, i, per tant, desproveïdes de qualsevol vocació de monumentalitat. Aquesta modalitat d’escriptura pública, tot i que no se’n conserven testimonis materials, està documentada en els registres administratius d’una població valenciana com Vila-real dels segles xiv-xv. Les referències textuals permeten constatar que, per disposició de les autoritats municipals, s’hi realitzaven inscripcions en els murs per a organitzar una prestació comunitària com eren els serveis militars. Es tracta d’una pràctica que s’inseria en uns procediments organitzatius basats en els registres escrits en paper però on la comunicació oral continuava tenint un pes destacat.