La significació política de la Lucrècia de Joan Ramis: reivindicació de les lleis i dels costums de Menorca davant el menyspreu al Tractat d'Utrecht per part del governador James Johnston.
The specific and concrete political significance of the tragedy Lucrècia (1769) by Joan Ramis was yet to be revealed. To address it, we have observed the background of Locke's political liberalism in the piece, the historical and political context of the island of Menorca during the sixties of the e...
| Publicado en: | Scripta no. 24; pp. 217 - 243 |
|---|---|
| Autor principal: | |
| Formato: | Artículo |
| Publicado: |
Scripta
des2024
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | Ver este registro en EBSCOhost |
| Sumario: | The specific and concrete political significance of the tragedy Lucrècia (1769) by Joan Ramis was yet to be revealed. To address it, we have observed the background of Locke's political liberalism in the piece, the historical and political context of the island of Menorca during the sixties of the eighteenth century, and, finally, the geometric structure of the work and the logical processes that compose it. The result of the political significance of the tragedy can be summarized as, first, a denunciation of the despotic attitude and action of the British Lieutenant Governor James Johnston's refusal to recognize the validity and legality of the Treaty of Utrecht regarding the survival of the traditional Minorcan bons usos e bons costums derived from the foral laws and privileges of the island --both civil and ecclesiastical--; and, second, a plea to his fellow citizens to fight for what Johnston's government was violating: their idiosyncrasy and their freedom as a people. La significació específica i concretament política de la tragèdia Lucrècia (1769) de Joan Ramis encara estava per revelar-se. Per abordar-la, s'ha observat el rerefons de liberalisme polític de Locke en la peça, el context històric i polític de l'illa de Menorca durant la dècada dels seixanta del segle XVIII, i, finalment, l'estructura geomètrica de l'obra i els processos lògics que la composen. El resultat de la significació política de la tragèdia es resumeix en, primer, una denúncia a l'actitud i acció despòtica del tinent governador britànic James Johnston en no voler reconèixer la vigència i legalitat del tractat d'Utrecht quant a la pervivència dels tradicionals bons usos i bons costums menorquins derivats de les lleis forals i privilegis de l'illa --tant en el civil com en l'eclesiàstic--; i, segon, ser un al·legat als seus conveïns per lluitar per allò que el govern de Johnston estava violentant: la seva idiosincràsia i la seva llibertat com a poble. |
|---|