Els complements predicatius introduïts per una preposició en català antic.
This paper studies a phenomenon that has not been widely discussed in Catalan diachronic linguistics: non-verbal predications preceded by a preposition in Old Catalan. The analysis focuses essentially on two types of non-verbal predications: subject-related predicative complements and object-related...
| Publicado en: | Scripta no. 25; pp. 116 - 135 |
|---|---|
| Autor principal: | |
| Formato: | Artículo |
| Publicado: |
Scripta
des2025
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | Ver este registro en EBSCOhost |
| Sumario: | This paper studies a phenomenon that has not been widely discussed in Catalan diachronic linguistics: non-verbal predications preceded by a preposition in Old Catalan. The analysis focuses essentially on two types of non-verbal predications: subject-related predicative complements and object-related predicative complements. Taking as study material the Corpus Informatizat del Català Antic (CICA), which covers texts from the 13th to the 17th centuries, a description is made of the prepositions capable of creating predicative complements (per, en, de, a, com and com a), although more specific emphasis is placed on the uses of the prepositions com and com a. In this respect, in view of the formal alternatives observed (com/com a) and the interest that it has aroused in the current normative language, a more detailed quantitative analysis is carried out, which shows the trends of use from both a geographical and diachronic point of view. Aquest article estudia un fenomen poc tractat dins de la lingüística diacrònica catalana: les predicacions no verbals precedides d'una preposició en català antic. L'anàlisi centra l'atenció essencialment en dos tipus de predicacions no verbals: els complements predicatius referits al subjecte i els complements predicatius referits al complement directe. Prenent com a material d'estudi el Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA), que abraça textos del segle XIII al XVII, es fa una descripció de les preposicions capaces d'habilitar els complements predicatius (per, en, de, a, com i com a) i s'insisteix de manera més específica en els usos de les preposicions com i com a. En aquest cas, en vista de les alternances formals observades (com/com a) i de l'interés que ha suscitat en la llengua normativa actual, es du a terme una anàlisi més detallada de tipus quantitatiu, que mostra les tendències d'ús tant des d'un punt de vista geogràfic com diacrònic. |
|---|