La llengua de Carles Riba: el cas de Guillot, bandoler.
As a part of a sistematic study on Carles Riba's language, we analyse in this paper one of his first short stories. Guillot, bandoler represents the author's first attempt to write a children's tale: it was published in 1918, in a moment when Fabra's works on Catalan's orthography and normative were...
| Publicado en: | Scripta Vol. 5; pp. 292 - 305 |
|---|---|
| Autor principal: | |
| Formato: | Artículo |
| Publicado: |
Scripta
2015
|
| Acceso en línea: | Ver este registro en EBSCOhost |
| Sumario: | As a part of a sistematic study on Carles Riba's language, we analyse in this paper one of his first short stories. Guillot, bandoler represents the author's first attempt to write a children's tale: it was published in 1918, in a moment when Fabra's works on Catalan's orthography and normative were still evolving. It presents, thus, a language that tends to correctness but that is also spontaneous, while we can link some of its characteristic features to the author's will of adhering to a concrete literary genre. The tale's tradition allows the presence of terms that belong to a more elevated language in a context of literary mymesis of the spoken language, and that would justify the presence in this text of expressions like: «pujaven [...] tan instruïdets»; next to: «la bellica munió». En l'àmbit d'un estudi sistemàtic sobre la llengua de Carles Riba, n'analitzem aquí un conte primerenc. Guillot, bandoler, publicat probablement cap al 1918, representa la primera incursió de l'autor en la narrativa per a infants, en un moment en què la fixació de l'ortografia i la normativa fabrianes encara es troba en evolució. Hi veiem, doncs, un llenguatge que aspira a la correcció perô que és al mateix temps espontani, mentre podem relacionar-ne alguns trets característics amb la voluntat d'adherir-se a un gènere narratiu concret. En aquest sentit, la tradició rondallística admet la presència de termes de registre més elevat en un context de mímesi literària del llenguatge parlat, cosa que justificaria la presència en aquest text d'expressions com: «pujaven [...] tan instruïdets»; al costat de: «la bèl lica munió». |
|---|